Mor un veí de Berga per sobredosis de xurros amb xocolata


EMPATX

Fotografia de Jaume Fartís sopant la nit de cap d’any, abans de les campanades.

Durant les festes de Nadal, són habituals els excessos a taula. Des del dia 24 fins a any nou, mares, iaies i tietes omplen els paps dels Berguedans amb delicioses viandes que són endrapades sense control ni coneixement.

Però els excessos es paguen, i es precisament durant aquesta època de l’any quan els hospitals s’omplen d’individus amb empatxos, indigestions i altres dolences relacionades amb els atracons nadalencs.

A Jaume Fartís, un veí de Berga de 35 anys, aquests excessos el van portar la matinada del dia 1 a deixar la pell davant d’una paperina de xurros amb xocolata. Segons ha explicat el seu cosí a aquesta publicació, la tragèdia es veia a venir des de feia dies: “El dia 24 a l’hora de sopar es va fotre sis plats d’escudella de blat de moro escairat de la iaia amb l’excusa que només en fa un cop l’any. I encara va tenir el valor de fotre’s dues dotzenes de gambots vermells, 3 rajoles de torró del dur i un cigaló d’anís del mono. Després ho va fer baixar tot amb un digestiu, orujo d’herbes amb almax si no recordo malament. En acabat s’en va anar al bar a fotre Gin-tonics.”

Fartís va continuar posant a prova el seu estomac durant els dies següents, afartant-se dels plats típics que es mengen aquests dies, però va ser la nit del 31 quan els seus amics es van començar a preocupar: “estava desbocat. Es va convertir en un yonki de l’excés alimentari i no atenia a raons. Fixi’s si era animal, que durant cada campanada en comptes d’un gra de raïm es menjava dos melons.”

La tragèdia va arribar minuts després de les sis de la matinada, quan Fartís es va dirigir a un bar per a esmorzar xurros amb xocolata: “Després de menjar-se la sisena paperina de xurros, jo el vaig avisar. Li vaig dir: Rebentaràs. Però ell em va respondre: Doncs dóna’m un altre xurro i aparta’t.”

Minuts després Fartís va rebentar. Tot i que el bocí més gran que ha quedat d’ell no fa més d’un pam, la seva iaia ha pogut identificar restes del seu blat de moro escairat en una de les parets de la cantonada on va rebentar confirmant que es tracta del seu net. La bona noticia es que la família ha decidit donar les seves despulles a una ONG i amb les restes de tot el que el seu estomac no ha pogut pair aquests dies, podran alimentar tres poblats africans durant sis mesos.


Autor: Redaccio

Comparteix aquest post amb

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *