Pere Gendrau des de l’exili: “si sé la que es lia, callo com un puta”

PERE-GENDRAU
El periodista Pere Gendrau creia que amb bona intenció i tacte es pot parlar de qualsevol cosa. Pobre il·lús.

El periodista Pere Gendrau s’ha vist obligat a fugir a França, tan sols dos dies després d’haver publicat un article d’opinió sobre La Patum. Més concretament, l’article tractava sobre el conflicte de la comparsa dels plens, que encara cueja.

Valent, heroi, inconscient, bocamoll, temerari, partidista… Són només alguns dels adjectius que l’opinió pública ha fet caure sobre Gendrau des de l’anonimat. I no només li han plogut els adjectius. D’ençà que l’article es va publicar, ha trobat sis cagarros a la porta de casa, incomptables escopinades als vidres del cotxe i fins i tot algunes notes anònimes que l’amenacen de mort. Així ho confirmava el periodista a Berguedà Online: _El que em fa por no és que compleixin les amenaces de mort. És quedar mort llegint-les. Tenen tan mala ortografia que em sagnen els ulls quan les miro…

El periodista s’ha vist forçat a marxar, ja que l’article, que pretenia ser conciliador, l’ha enemistat amb tothom. Els partidaris del cap de colla dels plens el posen a parir, els de la CUP l’acusen de convergent, els de Convergència l’acusen de Cupaire… Fins i tot hi ha un senyor que ha aprofitat l’avinentesa per a acusar-lo d’haver mantingut relacions carnals amb la seva dona…

Caldrà veure quant durarà l’exili de Gendrau a França. El que té clar és que no tornaria a escriure l’article: _Ni de conya. Si sé la que es lia, callo com un puta. La pròxima vegada, comentaris anònims com fa tothom i a córrer!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *